Després de la mort de l’àvia de la directora, la seva mare decideix vendre Casa Reynal, la casa pairal situada a Bellvís, al Pla d’Urgell. Amb la seva família es desplaça fins allà per tancar la casa. Mentre endrecen armaris i fan caixes, es van trobant amb rastres del passat familiar i la directora decideix rescatar la biografia de la padrina, marcada pel seu viatge migratori del camp a la ciutat i per la mort del seu fill petit quan tenia vuit anys. És l’inici de la primavera i les orenetes, que fan niu al pati des de fa anys, acaben d’arribar. En realitat, la família fa el mateix que elles: tornar al lloc dels seus orígens. Aquest retorn esdevé un viatge íntim en el temps, que enllaça la història privada de tres generacions amb la nostra història col·lectiva recent.

Laia Manresa, Barcelona, 1973. Guionista i directora documental, ha desenvolupat la seva carrera professional centrant-se en l’escriptura documental per a cinema. Alguns títols destacats de la seva filmografia són De nens (2003),_ Veinteaños no es nada_ (2004),_ Més enllà del mirall_ (2006) o Idrissa, crònica d’una mort qualsevol (Xavi Artigas i Xapo Ortega, 2018). L’any 2010 s’estrena en la direcció amb la pel·lícula documental per a cinema Morir de dia i a partir de llavors combina els guions amb la realització audiovisual. També treballa com a editora de guions i assessora creativa de guió. Des de l’any 2013, és professora de la Universitat de Barcelona, primer al grau de Comunicació Audiovisual i posteriorment al Màster de Guió Audiovisual, organitzat juntament amb la Universitat de Lleida i el GAC (Guionistes Associats de Catalunya). Des de l’any 2017 imparteix cursos i tallers d’escriptura documental i acompanyament creatiu en diversos centres.